NEWS

La història de la joieria ha estat sempre molt lligada a les corrents artístiques i d’artesania de la humanitat. En el cas d’Europa, i més concretament de la cultura mediterrània, la joieria va viure un procés d’apertura a principis del segle XX, coincidint amb els moviments artístics filosòfics, que van permetre el desenvolupament de l’art i l’artesania. Bo i així l’art i l’artesania ja venien obrint-se pas al segle XVIII i XIX conjuntament amb el moviment intel·lectual i filosòfic de la il·lustració, el segle XX s’identifica amb el major creixement per a la joieria artesana. I més encara en el cas de la cultura mediterrània, on el romanticisme primer, i el modernisme després, van donar peu a múltiples formes d’expressió artística, també en el camp de la joieria.

El treball de l’artesà de la joieria a la cultura mediterrània va començar a tenir influències europees a finals del segle XIX. Unes influències protagonitzades per l’arquitecte William Morris. Considerat el pare del moviment Art & Crafts, Morris va reivindicar la reconnexió de la bellesa pura de l’art amb la bellesa utilitària de l’artesania. El procés de Morris de repensar l’artesania va influir directament al camp de la joieria, que començà a establir nexes de connexió amb l’art, l’arquitectura i la natura. Durant les primeres dècades del segle XX, l’humanisme impulsat per Morris dona pas al concepte denominat “artesania artística” que impacta directament en la forma dels artesans de concebre la joieria.

El principal canvi que genera l’apertura de la joieria artesana al segle XX recau en la finalitat de les pròpies joies. Encara que durant segles la joieria tenia una finalitat principal d’adorn, la influència artística en l’artesania equipara els objectius de la joieria als de l’art: s’acull d’aquesta manera, la “finalitat sense fi” de l’art humanista. Aquest canvi en la finalitat de la joieria suposa també una revolució en la forma de disseny i la fabricació de joies. Els artesans pretenen comunicar a través de les seves joies, dissenyant peces més sofisticades, on les formes guanyen pes i els materials utilitzats queden en segon pla.

Aquesta revolució en el camp de l’artesania i la joieria dona lloc a un nou concepte: la joieria contemporània. L’estètica seguirà essent una de les finalitats de la joieria, però no l’única. També es pretén comunicar de forma simbòlica i reivindicar la seva producció artesana. Tot i que l’essència de la joieria contemporània beu de les corrents artístiques del renaixement, històricament, es vincula l’origen de la joieria contemporània al modernisme europeu, amb una gran influència alemanya i austríaca. Tanmateix, la corrent modernista existent a Catalunya i la cultura mediterrània també tindran una influència directa en la producció de la joieria artesana.

L’art i l’artesania mediterrània agrupen múltiples estils artístics associats a les costes del mar mediterrani. Una agrupació d’estils artístics que, al segle XX, van donar lloc a la producció de joies artesanes amb trets característics. Segons el filòsof i assagista Ortega i Gasset, l’art i l’artesania mediterrània del segle XX es caracteritza per ser “impressionista i sensual”. D’aquesta manera, els artesans joiers del mediterrani han donat sempre valor a les formes evocadores, l’aparença i l’entorn natural. La riquesa i la pluralitat cultural i artística del Mediterrani han sigut sempre font d’inspiració per Majoral.

Les col·leccions de Majoral no es poden entendre sense el gran vincle amb l’artesania mediterrània. D’aquesta manera, l’essència mediterrània esta present a moltes de les col·leccions de Majoral, utilitzant-la com a font d’inspiració. Les formes, els colors i les textures del mar Mediterrani atorguen un sense fi de possibilitats a l’artista i a l’artesà joier, per a crear peces úniques, capaces de transmetre i de fer relluir l’estètica. La finalitat sense fi de la joieria de Majoral recau en buscar aquelles formes impossibles, influïdes pel Mediterrani, per a generar noves estètiques capaces de contribuir a la personalitat de qui les llueix.